Lower diagonal - A soles amb un trap mayhem

Mai per la pasta odio els diners,
Vivint sol batalla arribar final de mes,
Com jo molts altres cada cop som més,
Currar per un altre el pilar que ens uneix,
Quan acabes pillant que estàs sol al món,
Entens que sense altres res my son.
Recte al ric imitant mike tyson,
Ràbia permanent de Palau a Saigon.
Si netegen escales obreres són,
Nens de deu anys fabriquen el teu iphone.
Dramàtic, patètic, discurs neocon,
Pànic a l’islàmic por televisión.
Soldats ianquis matant amb un dron,
No sé nada solo piloto el avión!
Vaig d’apolític pero quiero ser el don,
Fills de papà degustant dom perignon.
Vic en un estat on campa la droga,
Repressió política l’estat la controla.
Poca heroïna si coca i cristal,
Quan no surtis findes el carrer cremarà.
Deixa el grinder i encén el còctel,
Crema el ric que juga al pàdel,
Al seu palau muntem la rave,
Amb cara sèria com al póker.
No et preocupis, tinc un joker.
El ric vampir com bram Stoker.
Contra l’imperi com skywalker.
Fent rap polític. Fuck the haters!
Sóc un matxito però m’excita,
Dones valentes al bolso dinamita.
Pleguen de currar no van de botigues,
Rebentant bancs amb les seves amigues.
Diga-li burda, li molen les kurdes,
Les noies de veritat tenen corbes,
O planes, o rectes, cul gros o tetes,
Si troben a Cupido li treuen les fletxes.
Mala trifulca si no tens dubte,
Sempre resposta a tota pregunta.
Vas de xulo per fer l’okupa.
Sonen més fort les olles buides.
Aprenc de col·legues tota recepta,
No em rallis el cap amb la teva secta,
Predica o infecta, suma o resta,
Parlant de classe i no la coneixes.
No reconec a falsos profetes,
Són fariseus i no entenen la lletra,
Jo no predico la setena ciència,
29M m'ho diu l'experiència.
Marcada la pell, quan era cadell,
Cada 2 setmanes a firmar al bordell.
Amb antecedents, justícia no és llei,
Repressió penetrant-te a dins del cervell,
Ara sóc gat vell semblo desactivat,
De bon matí pensant en atemptats,
Imagino 7 porcs amb el cap aixafat,
Venjança pel mal que han causat.
I queden encausats, a Vallecas l’Alfon,
Caiguin ja els murs de les presons,
Solidaritat proletària represaliats,
Llibertat ja lluitadors tancats.
Arriba diumenge, flashbacks de festa,
Party jard avui toca siesta,
Dopamina acabada esgotant la reserva,
Dilluns sant tornem-hi al teu curro de merda.
Pa i circ, cafeta i mani,
Rajes de la penya per que no cal anar-hi,
Puto discurs sempre pamfletari,
Acaben la carrera i els enxufa el seu papi.
Vas de radical, de família com cal,
Després d’assemblea cubata i cristal,
Creient-te el rei al teu centre social,
Aïllat i marginat de la vida real,
Honest i tal, vida monacal,
Tothom peca i la vida és letal,
No sempre conseqüent, però un tio com cal,
Posa't la màscara que comença el ball.
Reflexions rares, no sé res cert,
No competeixo, encén aquest verd.
La vida és el príncep de Maquiavel.
Ciència il·lumina traient el teu vel.