Lower diagonal - Dissolent el bucle

Vam preguntar “per què?” i ningú volia respondre,
Al camí de la resposta tot el que creies s'esfondra.
Allò que ahir era solid avui es comença a fondre,
El preu de la taxa d'evitar confondre's.
He perdut el fil i l'actitud al laberint,
No se ni si tinc l'estil i me la bufa si és real,
Si és tan banal... I un mal il·lusionista vil
Amplia la teva cela, simula lliure albir.
Estàtic no prens consciencia, no sents cadenes,
Hem cridat d'impotència, rigut per amagar penes,
Hem cregut l'amor i ens hem callat la ràbia.
Hem crescut autodidactes encallats a la gàbia.
Vam portar la cordura a l'extrem de la bogeria,
Vam fer de la contracultura el nostre dia a dia,
Però anar a contracorrent per norma et desgasta,
Més si caus en l'altruisme de portar l'ego a subhasta.
Hem perdut tant temps parlant del temps perdut
Que he perdut la parla, no per m'hagi quedat mut,
És que ens va aturar la por a esgotar idees, absurd.
L'errada no és pensar massa, és fer-ho en loop.
Aprofitar el temps, no exigint-te més,
Del que puguis assumir, no deixant-te res
Que puguis fer o dir, o jo que se, pot ser si,
Jo no dono cap lliçó, el missatge era per a mi.
Si se'm queda guay, sinó, doncs també.
Em prenc àntrax o un café,
Presoner de mi mateix,
Com un obrer de Inditex.
Si se'm queda guay, sinó, doncs també.
Poc a poc aprenc, aprenc a que?
Nostàlgic de tocar fons,
Aprenc a que? A gaudir el malson.
Somiar està bé, no dormir-se al proces,
La teoria que no es fa tangible no serveix de res,
En Critik em repeteix que ens ho hem de creure més,
Volent canviar el món ens ha sorprès que ell ens canvies.
Volíem ser perfectes sense saber que vol dir això.
Objectiu inassumible qui estableix la perfecció?
Vull fugir del caliu de l'espiral auto-destructiu,
A fora fa fred però em permet sentir-me viu.
I al final em vaig dir: Prou derrotisme Isi,
Has de ser constant no buscar la via rapida,
La vida no és el resultat el trajecte fins la làpida,
Però tampoc hi ha un camí si no et fixes cap destí.
La realitat és dura pels no volem tenir un deu,
Parles d'egoisme per natura per justificar el teu.
He conegut tanta gent que trenca aquesta premissa...
Imagina a un món on l'esperit col·lectiu no es requisa.
Si s'enreda i tot va lent, qui navega a contravent,
Isi, sang freda i cor calent, i no esperis el moment,
Abans que sigui passat el present actua de pressa.
“Ens hem d'endurir sense perdre la tendresa”.
Aprofitar el temps, no exigint-te més,
Del que puguis assumir, no deixant-te res
Que puguis fer o dir, o jo que se, pot ser si,
Jo no dono cap lliçó, el missatge era per a mi.
Si se'm queda guay, sinó, doncs també.
Em prenc àntrax o un café,
Presoner de mi mateix,
Com un obrer de Inditex.
Si se'm queda guay, sinó, doncs també.
Poc a poc aprenc, aprenc a que?
Nostàlgic de tocar fons,
Aprenc a que? A gaudir el malson.