Malson atmosfèric - Penitència

Les cadenes de les mans,
Pesen més que les del coll,
Ja no sé amb qui vull parlar,
Però si sé que estic molt sol,
Si m'estimes de veritat,
Digue'm per què serveixo jo,
Si m'odies de veritat,
Mata'm no cal dir-ho a tothom!
No hi ha perdó per els traïdors,
Jo sóc el primer,
Et dic que tot va bé però,
Ni ho crec ni ho sentiré,
Sempre perdo la ment,
No creguis que pots fer res,
Intento canviar el món,
I només perdo els papers,
Mira tota aquesta gent,
Busquen paraules buides,
Necessiten que els animin,
Que la vida és massa trista,
I jo no sóc ningú, espero més de tu,
No puc dir el mateix del que espero per mi,
Un tret a l'entrecella,
Caure com una estrella,
Fa temps que s’estavella,
Però poc els interessa,
Com els companys del meu voltant,
No entenen el meu rap,
La nena no vol el malson,
Perquè el malson està plorant,
Cansat de no tenir paraules,
Cada cop que algú esta trist,
De només poder fer un,
Somriure quan vull fer-li un petó,
Però tot aquest dolor,
Només ho salva els crits,
Perdoneu si no tinc por de la paraula morir.


I que diràs demà,
Si veus el got mig buit,
Te’n recordaràs del que van fer els avis,
Recordaràs el meu avís,
I no ho he vist el que jo he escrit,
Ho sento pel que tinc a dins,
Les meves venes criden "talle'ns",
I només tallo les ungles,
Les meves imperfeccions diuen,
"pegue'm" i només canto la fúria,
Em diuen els meus pares,
Quan faré una cançó alegre,
La meva alegria es expulsar tots aquests dubtes!
Molts m'admiren pel meu personatge,
Alguns escolten les meves paraules,
Penso somriure fins l'últim moment,
Perquè almenys sé que alleuja,
El mal de la gent que m'entén,
Encara que em senc malament,
Perquè quan tinc el que volia no valoro,
No ho suporto ni m'ho emporto,
Així que millor m'aparto,
Tant de morbo i caic en un quadre,
La seva pintura se'm incrosta com escames,
Em fan mal les cames,
Però no busquen aixecar-se,
Esperen secar-se i cremar-se,
Com si les plantes fossin flames,
O sóc jo i el meu incendi personal,
O sóc jo que demano el meu funeral,
I em moro de ganes.


Prou! Porto hores fent la bola,
Potser anys i potser voles,
Em disculpo pel que penso,
Jo diria que poc ho sento,
Però ho sento(juro que ho sento)
I em perdo, no creixo, segueixo,
Diferent estrofa però el mateix, m'estanco,
No hi ha pitis a l'estanc, em canso,
Vull ser un sant i no arribo ni a algo,
Algú em deia: "sempre es esdevenir, mai ésser",
I jo ho vaig entendre,
Necessito estar present,
I no em prenc ni un moment,
Perquè el meu cap explota,
I que es el que sento,
Que es el que tinc, que es un plaer,
Que em vegin o veure'm,
Vull pujar a un escenari i cridar,
"ja us ho deia, que valia la pena",
Penitència.