Mauro I - Rates amb corbata

El banc frisseu-me i escolteu
Es que no ho veieu
Que el jovent d’avui dema no tindrà pas seu,
Ja de peus, la universitat publica i digna,
Però es que la Pompeu la privatització es confirma,
Tu tens la teva veu el poder per fer servir-la,
Poder per poder fer tombar i canviar el seu mecanisme
La historia siempre fue la misma,
Es diumenge baixo Barna i pago la puta autopista,
I es que la RENFE te trens que per l’aspecte del vago,
Dubtes si vas a Barna o a un camp de concentració.
I baixo a clot, veig els blocs que hem recorden com va el joc d’aquest lloc
I que tot sol m’enfronto al mon,
I es que amb el pla pla no tombarem la estaca, esta clar,
Ataca, el rap en català fa plaka plaka,
Tinc bales de plata dins de laca,
I vull acabar amb la raça de les rates que es disfressen amb corbata,
Farts de la farsa del Barça la Sarfa la farla del gàngster,
Però la gent en parla.
Hi ha tan de enterat que diu conèixer la veritat
I la veritat no es coneix ni ell mateix i està enganyat.
El noi ven educat es el noi domesticat,
Que mai s’ha qüestionat que collons li han explicat.
Qui fa la competència a la violència del estat,
Quan surti pel carrer el teu monopoli s'ha acabat,
I jo per això ni rei ni patges,
Ni mossos ni peatges,
Tampoc estan ni marges, mes missatge i menys imatge,
Escolta’m escurçó el teu horitzó jo ja l’escurço,
Aquí volem els fets estalviat els discursos,
Cuineu-ne el nostre futur els ulls fixats sempre en la pasta
L’alumnat s’ho empasta i de Bologna ve la salsa,
Diguem tu qui s’alça,
Diguem quin peu calcés,
Jo visc d’il·lusions perquè la realitat es falsa.