Poor Tràmit - Intro
Álbum: La fleca
Letras: Más letras del álbum
Lanzamiento: 2020
Publicada: el 7 de Mayo del 2020
Lecturas: 570
Letras: Más letras del álbum
Lanzamiento: 2020
Publicada: el 7 de Mayo del 2020
Lecturas: 570
[Intro]
Poor Tràmit... Guarap, guarap, això és la fleca!
Víktor Pizza... 2020...
Torna el rap de veritat a l'escena...
Poor tra... Guarap, guarap, això és la fleca!
Eh.. escolta...
[Poor Tràmit]
Tot el que em vols vendre és inaccessible,
(tot) aquells moments ara irrepetibles.
Tocar amb tacte, la bona vibra,
odiar-nos la meitat i estimar el triple.
Paraules que s'emporta el vent, pocs filtres,
ho penso mentre repasso els vidres.
Em sento lliure, free nipples,
creuant els carrers com un més dels Beatles.
De temps me'n queda poc, d'ambició molta,
les cames fluixes i la idea forta.
És qüestió de sort, ja he creuat la porta,
agafo el seu rap, li dono la volta.
Respiro amb pausa, penso el que em callo,
a vegades perdo els papers, els agafo convençut i em tallo.
Però no pateixis, és amb mi amb qui em ratllo,
he après a criticar el que faig, m'accepto el fallo.
Almenys intento treure'm la careta,
no sóc de banyar-me si trobo que la mar no està neta.
Cuida les formes o patiràs, t'ho dic per experiència,
a mi no és el públic si no la moral qui em dictarà sentència.
Si tiro beef primer és a mi per haver estat idiota,
al panorama que li aprofiti la copa.
Ja en porto més de 10 al sòtan i li he agafat carinyo,
ningú mira si em rasco els collons (i ho aprofito).
Et caurà pitjor quan coneguis al mite (això segur),
somnis grans dins d'una habitació petita.
El circuit segueix tancat, no importa si em critiquen (bah, és igual),
jo darrere espero nerviós com a la primera cita.
Si estic de baixada, evita'm,
m'estic curant, per això em pica.
La èpica, sona "canelita",
la millor fleca, les barres que el rap necessita.
Poor Tràmit... Guarap, guarap, això és la fleca!
Víktor Pizza... 2020...
Torna el rap de veritat a l'escena...
Poor tra... Guarap, guarap, això és la fleca!
Eh.. escolta...
[Poor Tràmit]
Tot el que em vols vendre és inaccessible,
(tot) aquells moments ara irrepetibles.
Tocar amb tacte, la bona vibra,
odiar-nos la meitat i estimar el triple.
Paraules que s'emporta el vent, pocs filtres,
ho penso mentre repasso els vidres.
Em sento lliure, free nipples,
creuant els carrers com un més dels Beatles.
De temps me'n queda poc, d'ambició molta,
les cames fluixes i la idea forta.
És qüestió de sort, ja he creuat la porta,
agafo el seu rap, li dono la volta.
Respiro amb pausa, penso el que em callo,
a vegades perdo els papers, els agafo convençut i em tallo.
Però no pateixis, és amb mi amb qui em ratllo,
he après a criticar el que faig, m'accepto el fallo.
Almenys intento treure'm la careta,
no sóc de banyar-me si trobo que la mar no està neta.
Cuida les formes o patiràs, t'ho dic per experiència,
a mi no és el públic si no la moral qui em dictarà sentència.
Si tiro beef primer és a mi per haver estat idiota,
al panorama que li aprofiti la copa.
Ja en porto més de 10 al sòtan i li he agafat carinyo,
ningú mira si em rasco els collons (i ho aprofito).
Et caurà pitjor quan coneguis al mite (això segur),
somnis grans dins d'una habitació petita.
El circuit segueix tancat, no importa si em critiquen (bah, és igual),
jo darrere espero nerviós com a la primera cita.
Si estic de baixada, evita'm,
m'estic curant, per això em pica.
La èpica, sona "canelita",
la millor fleca, les barres que el rap necessita.